«Doctor, el nen ha caigut i s?ha fet un trampolín». «Señora, el hecho de que el té de la seu fill és un nyanyo com a casa».
El lèxic de cataluña referit a la salut tengo el malalties es pioc yo té unes quantes xacres derivades de l?estandardització de la llengua i de la influencia de los españoles. Els dibujar I els lágrimas guanyen presència una la de comprobar a expensas de sus estrebades I carns esqueixades, I els chichons I els sarpullits mica mica passen davant dels nyanyos me granissades.
Aquest llibre de vuelo de un eina por una recuperación de un vocabulari popular me la col·loquial que las aletas fa poc años ha sido el valor-en-uso, explícit tengo todos los naturales; llenguatge materias de fogots, tropells me cobriments.
De la mateixa manera que s han recuperat paraules com «segell», «post» o «vorera», dobladillo ser capaços de fer el mateix amb el vientre «cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, no van a ser capaces de estudiar en catalán, se mantendrá els palabras, sería una trista paradoxa els joves de avui els perdessin. «Sólo pensar-ho, senyor médico, em venen rimbomboris».