El «odissea» de un júpiter que arriscar la seva vida per un futur millor. Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé en qué mes o quin todos, perquè esta a la meva tribu como la auto-val. Vaig créixer de la sabana africana. Cada día caminava conjunto quilòmetres per anar a l de la escuela. Él tenía una vida feliç I senzilla, aletas, cuando, un día, jugava vaig ver un avió para el cel. D este tiempo vaig la iglesia para ser un piloto, enginyer, tot menos de negre. La curiositat per conèixer el món em se empènyer para iniciar un viatge sentido retorn cabo en el País de los Blancos. Quan ha tretze anys vaig travessar el Sàhara un poco, yo estaba la mar en embarcaciones improvisadas. Me vaig ver morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic. La tapa de cuatro años de haver iniciativa de la hazaña, vaig llegar finalmente Espanya, j, després de passar uns quants mesos durmiendo a medio al carrer, una em família se’acollir. La primera nit que vaig a dormir en la casa de seva, tot I comoditats I benestar me sentía, em vaig pedir plorar com un nen. Por què havia patit tanto? Por què mucho presentación? Què havia fet malament? Ara necessito explicar la historia, los objetivos que ja no hi hagi més historias com esta por explicar.